dilluns, d’abril 03, 2006

La sirena perduda


El llibre que vaig llegir es diu La sirena perduda. És un llibre per a nois i noies; el número 44 dels títols publicats en la sèrie “Tria la teva aventura”. L’autor és Ann Hodgman, i el va escriure el 1987.

El protagonista sóc jo, i puc triar entre 23 solucions diferents.

Vaig passar l’estiu en un hotel a la vora del mar d’un poble anomenat Clam’s Bay. La propietària de l’hotel és la senyorita Climp, una dona molt desagradable i antipàtica. Va ser l’encarregada de vigilar-me, però va exagerar.

Vaig estar-hi ja fa dues setmanes i vaig avorrir-me perquè no hi ha cap nena; només un grup de velletes.

Una nit vaig sentir algú que plorava a la platja. Era una sirena que es deia Tana. Plorava perquè s’havia perdut i no sabia on estaven les altres sirenes.

Va demanar-me de seguir-la sota l’aigua. Vaig decidir d’anar amb ella per ajudar-la de trobar les seves companyes. La Tana va donar-me una cadena daurada per poder respirar sota l’aigua com a l’aire.

Vam decidir de nadar cap als vivers d’ostres, a uns vuitanta quilòmetres cap al nord, perquè a les sirenes els agrada anar-hi a buscar perles. Però no n’hi havia, tot i que hi havia moltes ostres.

La Tana em va fer veure com s’obrin les ostres, va cantar i va treure una brillant perla rosada. També jo vaig provar-ho, però vaig treure una escata gran i rodona. Era una escata de sirena.

De sobte vam sentir unes veus que cantaven una cançó. Eren les sirenes. Estaven a uns dos-cents metres, en una mena de cova, jugant amb les perles.

Una sirena que es diu Shana va dir-me de triar què fer. Vam anar a l’illa de les Flors, un petit paradís oceànic on vaig decidir quedar-me, i les sirenes em visitaven cada dia.