tag:blogger.com,1999:blog-253284092011-04-21T20:56:21.290-07:00L'AlguerJanahttp://www.blogger.com/profile/07566234089076159485noreply@blogger.comBlogger11100tag:blogger.com,1999:blog-25328409.post-1144107554712168072006-04-03T16:36:00.000-07:002006-04-03T16:49:41.893-07:00<div align="justify"><br />El llibre que vaig llegir es diu <em><span style="color:#ff0000;"><strong>La sirena perduda</strong></span></em>. És un llibre per a nois i noies; el número 44 dels títols publicats en la sèrie “Tria la teva aventura”. L’autor és Ann Hodgman, i el va escriure el 1987.</div><div align="justify"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/5189/2645/400/sirena.jpg" border="0" /><br />El protagonista sóc jo, i puc triar entre 23 solucions diferents.</div><div align="justify"><br />Vaig passar l’estiu en un hotel a la vora del mar d’un poble anomenat Clam’s Bay. La propietària de l’hotel és la senyorita Climp, una dona molt desagradable i antipàtica. Va ser l’encarregada de vigilar-me, però va exagerar.</div><div align="justify"><br />Vaig estar-hi ja fa dues setmanes i vaig avorrir-me perquè no hi ha cap nena; només un grup de velletes.</div><div align="justify"><br />Una nit vaig sentir algú que plorava a la platja. Era una sirena que es deia Tana. Plorava perquè s’havia perdut i no sabia on estaven les altres sirenes.</div><div align="justify"><br />Va demanar-me de seguir-la sota l’aigua. Vaig decidir d’anar amb ella per ajudar-la de trobar les seves companyes. La Tana va donar-me una cadena daurada per poder respirar sota l’aigua com a l’aire.</div><div align="justify"><br />Vam decidir de nadar cap als vivers d’ostres, a uns vuitanta quilòmetres cap al nord, perquè a les sirenes els agrada anar-hi a buscar perles. Però no n’hi havia, tot i que hi havia moltes ostres.</div><div align="justify"><br />La Tana em va fer veure com s’obrin les ostres, va cantar i va treure una brillant perla rosada. També jo vaig provar-ho, però vaig treure una escata gran i rodona. Era una escata de sirena. </div><div align="justify"><br />De sobte vam sentir unes veus que cantaven una cançó. Eren les sirenes. Estaven a uns dos-cents metres, en una mena de cova, jugant amb les perles.</div><div align="justify"><br />Una sirena que es diu Shana va dir-me de triar què fer. Vam anar a l’illa de les Flors, un petit paradís oceànic on vaig decidir quedar-me, i les sirenes em visitaven cada dia.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/25328409-114410755471216807?l=janahengstmann.blogspot.com' alt='' /></div>Janahttp://www.blogger.com/profile/07566234089076159485noreply@blogger.com0